1.
Activitat del
Tabac
A.
Els experts americans investiguen l’influencia de la pobresa i el
tabaquisme en la salut. Troben la següent relació.
També troben una relació
entre la manera d’afrontar una esperança de vida elevada i l’augment de
malalties.
Sembla ser que quan les
persones saben que viuran més, posen menys atenció a les costums que podrien
perjudicar-les. És a dir, adopten mals hàbits sense preocupar-se per com
aquests podrien afectar a la seva salut.
Un clar exemple d’això es
el tabaquisme.
Moltes persones, en
suposar que encara tenen molts anys per davant i que res dolent els passarà
pas, comencen a fumar. Arriben al punt on comença a ser perjudicial però ja no
poden parar. Això passa en massa en les poblacions i per això augmenta el percentatge
de càncer.
Segons el text, el càncer
és la segona causa de mort al món, per davant de la sida, malària i
tuberculosi, només al darrere de les malalties cardiovasculars. Buscant informació
trobem aquest gràfic ( a la dreta) que
mostra efectivament el que hem llegit.
Les malalties
cardiovasculars (al la imatge, ap circulatori) son el 40% de les morts, la
primera causa de mort. Els tumors (càncer) són la segona causa de mort, amb un
16% menys.
Busquem informació en un
informe de l’Institut Nacional d’Estadística sobre les defuncions en l’any
2013. (No és extremadament recent, però va ser elaborat al 2015 i no hem trobat
res més així que suposem que encara no s’han presentat resultats més recents de
l’informe).
Busquem informació en un
informe de l’Institut Nacional d’Estadística sobre les defuncions en l’any
2013. (No és extremadament recent, però va ser elaborat al 2015 i no hem trobat
res més així que suposem que encara no s’han presentat resultats més recents de
l’informe).
A l’article es mostra
aquesta taula:
Bibliografia: http://www.ine.es/prensa/np896.pdf
B.
Segons dades de la OMS (Organització
Mundial de la Salut), la cinquena part de la població mundial és fumadora. 300
milions dels fumadors pertanyen a països industrialitzats i 800 milions a zones
menys desenvolupades. Un 80% dels fumadors volen deixar el tabac, però no tenen
voluntat per a fer-ho. Un terç ho ha provat tres vegades, però sense èxit.
Menys de la meitat aconsegueixen deixar els cigarrets abans dels 60 anys
d'edat.
Als països desenvolupats
de l'esfera cultural anglosaxona és on primer es va observar que la prevalença
del consum de tabac és molt major en les classes socials més desfavorides, tant
des del punt de vista econòmic com més importantment socioeducatiu .
La primera causa que se’ns
acudeix és la següent:
Les campanyes de
prevenció del
tabac arriben millor a les zones desenvolupades, amb accés a diaris, televisió,
internet i xarxes socials. A més, les zones desenvolupades normalment impliquen
una major educació i nivell cultural, que permet entendre millor les raons per
les quals el tabac resulta perjudicial per la salut.
Per a informar-nos de
quines són les tàctiques utilitzades per a ajudar a un pacient a deixar de
fumar, consultem la següent pàgina
En aquesta apareix la següent
frase:
“Los programas de autoayuda
para fumadores se caracterizan por la ausencia de contacto intensivo con el
terapeuta; se entregan a través de un libro que el paciente debe leer.”
Com ja hem dit abans, les
zones subdesenvolupades no tenen un gran nivell d’educació i/o cultural i per
tant, serà difícil que accedeixin a aquest llibre, ja que no l’acabaran d’entendre.
També pot ser que en molts casos, no tinguin diners per a comprar-lo.
“Las terapias de
reemplazo se pueden plantear una vez que se identifica con seguridad la
adicción a la nicotina. Los pacientes adictos fuman muy rápido, luego de
despertar aspiran profundamente el humo, fuman mucho y evitan la asistencia a
lugares donde no se puede fumar, características que se pueden pesquisar, por
ejemplo mediante una encuesta simple de seis preguntas y permite determinar el
grado de dependencia según el puntaje: si es alto, es poco probable que con las medidas
mencionadas se logre un resultado favorable. Ante dicha situación, se debe
evaluar si se requiere terapia de reemplazo con sustitutos de la nicotina.”
Els substituts de
nicotina poden resultar massa cars per a les persones que viuen en zones
subdesenvolupades. A més, en moltes d’aquestes, l’accés a medicaments no és
gens fàcil i menys a aquest tipus de medicaments, que no són els que consideraríem
més importants.
La pàgina web després
continua parlant de medicaments. Altre cop, l’accés a aquests, i el seu preu,
dificulta la feina de deixar de fumar a les zones més desenvolupades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada